22/1/12

El canut dels minairons

.
Abans havíem llegit un fragmen del llibre "Què farem, què direm". Teniem d'escriure què ens passaria i què els hi manariem, si un dia quan obres l'estoig, a més de tenir el canut amb les mines del llapis tens els minairons a dins.
Espero que us agradi...

Era un dilluns fred de gener, vaig entrar a classe, teníem Català. La professora va entrar i digué:
-Bon dia!!!. Agafeu el llapis i comenceu a fer la pàgina 35, que després la corregirem.
Després de veure que el llapis s’havia quedat sense mines, vaig treure el canut on les tenia guardades.
Aleshores, va ser quan me’n vaig adonar, que a dintre del canut hi havia unes personetes, després de recuperar-me de l’ensurt, vaig obrir-lo, de cop i volta va sortir un d’aquests personatges.
-Què farem, què direm? -va preguntar
-Qui sou?
-Som el minairons, i tenim l’objectiu de complir les ordres de la persona que ens allibera del canut.
Després d’estar una bona estona rumiant què els hi podia ordenar, els hi vaig dir:
-Demà em fareu l’examen de socials i d’anglès, per tant aquesta tarda, ja podeu estudiar de valent.
Uns dies després, ens van donar els exàmens. Primer em vaig mirar la nota de l’examen de socials:
-Un zero?-vaig exclamar-
Després em vaig mirar les respostes...
Pregunta:Quin és el punt més alt d’Àsia?
Resposta:Robert’s grandparents.
I després el d’Anglès:
Pregunta:How often do you go to Paris?
Resposta: El riu Ebre
No em va donar temps ni de renyar als minairons, que va entrar el director i va dir:
-Entre tots els professors hem decidit que, com que el pati sempre estar tant brut, cada setmana una classe diferent el netejarà.
Llavors es va produir un xivarri espantós.
-Prou!!-vaig cridar- Jo tinc una solució...
-Quina?- va preguntar el director
-Aquests minairons- vaig dir mentre ensenyava el canut- Ells tenen l’objectiu de obeir les ordres de la persona que els allibera del canut.
Així va ser doncs, que els minairons tenien una feina, i jo, tot i que tenia d’estudiar molt, podria aprovar els exàmens. Des d’aquell dia, vaig aprendre una lliçó; no deixar que ningú et faci els exàmens ni els deures.