One Direction

A mi m'agrada molt la música,  des de l'estiu segueixo un grup anglès anomenat: One Direction. Està format per 5 cantants: Zayn Mailk, Harry Styles, Niall Horan, Liam Payne i Louis Tomlinson.
La primera cançó que vaig escoltar de One Direction va ser "What makes your beautiful". A mi em va agradar molt, espero que a vosaltres també...

You’re insecure 
Don’t know what for 
You’re turning heads 
When you walk through the do-o-or 
Don’t need make up 
To cover up 
Being the way that you are is en-o-ough 
Everyone else in the room can see it 
Everyone else but you 

Baby you light up my world like nobody else 
The way that you flip your hair gets me overwhelmed 
But when you smile at the ground it ain’t hard to tell 
You don’t know oh oh 
You don’t know you’re beautiful 
If only you saw what I can see 
You’ll understand why I want you so desperately 
Right now I’m looking at you and I can’t believe 
You don’t know oh oh 
You don’t know you’re beautiful 
Oh oh 
That’s what makes you beautiful 

So c-come on 
You got it wrong 
To prove I’m right I put it in a so-o-ong 
I don’t know why 
You’re being shy 
And turn away when I look into your ey-e-es. 
Everyone else in the room can see it 
Everyone else but you 

Baby you light up my world like nobody else
The way that you flip your hair gets me overwhelmed 
But when you smile at the ground it ain’t hard to tell 
You don’t know oh oh 
You don’t know you’re beautiful 
If only you saw what I can see 
You’ll understand why I want you so desperately 
Right now I’m looking at you and I can’t believe 
You don’t know oh oh 
You don’t know you’re beautiful 
Oh oh 

That’s what makes you beautiful 

Na na na na na na naaaa na na 
Na na na na na na 
Na na na na na na naaaa na na 
Na na na na na na 

Baby you light up my world like nobody else 
The way that you flip your hair gets me overwhelmed 
But when you smile at the ground it ain’t hard to tell 
You don’t know oh oh 
You don’t know you’re beautiful 

Baby you light up my world like nobody else 
The way that you flip your hair gets me overwhelmed 
But when you smile at the ground it ain’t hard to tell 
You don’t know oh oh
You don’t know you’re beautiful 
If only you saw what I can see 
You’ll understand why I want you so desperately 
Right now I’m looking at you and I can’t believe 
You don’t know oh oh 
You don’t know you’re beautiful 
Oh oh oh 
You don’t know you’re beautiful 
Oh oh oh 

El canut dels minairons

.

Abans havíem llegit un fragmen del llibre "Què farem, què direm". Teniem d'escriure què ens passaria i què els hi manariem, si un dia quan obres l'estoig, a més de tenir el canut amb les mines del llapis tens els minairons a dins.

Espero que us agradi...

Era un dilluns fred de gener, vaig entrar a classe, teníem Català. La professora va entrar i digué:
-Bon dia!!!. Agafeu el llapis i comenceu a fer la pàgina 35, que després la corregirem.
Després de veure que el llapis s’havia quedat sense mines, vaig treure el canut on les tenia guardades.
Aleshores, va ser quan me’n vaig adonar, que a dintre del canut hi havia unes personetes, després de recuperar-me de l’ensurt, vaig obrir-lo, de cop i volta va sortir un d’aquests personatges.
-Què farem, què direm? -va preguntar
-Qui sou?
-Som el minairons, i tenim l’objectiu de complir les ordres de la persona que ens allibera del canut.
Després d’estar una bona estona rumiant què els hi podia ordenar, els hi vaig dir:
-Demà em fareu l’examen de socials i d’anglès, per tant aquesta tarda, ja podeu estudiar de valent.
Uns dies després, ens van donar els exàmens. Primer em vaig mirar la nota de l’examen de socials:
-Un zero?-vaig exclamar-
Després em vaig mirar les respostes...
Pregunta:Quin és el punt més alt d’Àsia?
Resposta:Robert’s grandparents.
I després el d’Anglès:
Pregunta:How often do you go to Paris?
Resposta: El riu Ebre
No em va donar temps ni de renyar als minairons, que va entrar el director i va dir:
-Entre tots els professors hem decidit que, com que el pati sempre estar tant brut, cada setmana una classe diferent el netejarà.
Llavors es va produir un xivarri espantós.
-Prou!!-vaig cridar- Jo tinc una solució...
-Quina?- va preguntar el director
-Aquests minairons- vaig dir mentre ensenyava el canut- Ells tenen l’objectiu de obeir les ordres de la persona que els allibera del canut.
Així va ser doncs, que els minairons tenien una feina, i jo, tot i que tenia d’estudiar molt, podria aprovar els exàmens. Des d’aquell dia, vaig aprendre una lliçó; no deixar que ningú et faci els exàmens ni els deures.

Una nova etapa

Aquest any he començat un nou curs, primer d'E.S.O. (Educació de Secundari Obligatòria) i vaig a l'institut.

És molt diferent per què per exemple hem canviat de companys i de classes. A més venen persones d'altres pobles i escoles.

Som quatre classes i tenim molt professors i professores diferents.

També hi han els horaris; em tinc d'aixecar molt aviat, una altre cosa és que alguns dies s'acaba el col·legi a 2/4 de sis de la tarda i hi han dies que plego a les dues.

Tinc assignatures noves com per exemple, tecnologia. I a classe de música a primari tocava el carrilló i a secundària toco la flauta. De moment no és que en sàpiga gaire però ja aniré aprenguen, perquè només porto una classe de música!