El canut dels minairons

.

Abans havíem llegit un fragmen del llibre "Què farem, què direm". Teniem d'escriure què ens passaria i què els hi manariem, si un dia quan obres l'estoig, a més de tenir el canut amb les mines del llapis tens els minairons a dins.

Espero que us agradi...

Era un dilluns fred de gener, vaig entrar a classe, teníem Català. La professora va entrar i digué:
-Bon dia!!!. Agafeu el llapis i comenceu a fer la pàgina 35, que després la corregirem.
Després de veure que el llapis s’havia quedat sense mines, vaig treure el canut on les tenia guardades.
Aleshores, va ser quan me’n vaig adonar, que a dintre del canut hi havia unes personetes, després de recuperar-me de l’ensurt, vaig obrir-lo, de cop i volta va sortir un d’aquests personatges.
-Què farem, què direm? -va preguntar
-Qui sou?
-Som el minairons, i tenim l’objectiu de complir les ordres de la persona que ens allibera del canut.
Després d’estar una bona estona rumiant què els hi podia ordenar, els hi vaig dir:
-Demà em fareu l’examen de socials i d’anglès, per tant aquesta tarda, ja podeu estudiar de valent.
Uns dies després, ens van donar els exàmens. Primer em vaig mirar la nota de l’examen de socials:
-Un zero?-vaig exclamar-
Després em vaig mirar les respostes...
Pregunta:Quin és el punt més alt d’Àsia?
Resposta:Robert’s grandparents.
I després el d’Anglès:
Pregunta:How often do you go to Paris?
Resposta: El riu Ebre
No em va donar temps ni de renyar als minairons, que va entrar el director i va dir:
-Entre tots els professors hem decidit que, com que el pati sempre estar tant brut, cada setmana una classe diferent el netejarà.
Llavors es va produir un xivarri espantós.
-Prou!!-vaig cridar- Jo tinc una solució...
-Quina?- va preguntar el director
-Aquests minairons- vaig dir mentre ensenyava el canut- Ells tenen l’objectiu de obeir les ordres de la persona que els allibera del canut.
Així va ser doncs, que els minairons tenien una feina, i jo, tot i que tenia d’estudiar molt, podria aprovar els exàmens. Des d’aquell dia, vaig aprendre una lliçó; no deixar que ningú et faci els exàmens ni els deures.

Una nova etapa

Aquest any he començat un nou curs, primer d'E.S.O. (Educació de Secundari Obligatòria) i vaig a l'institut.

És molt diferent per què per exemple hem canviat de companys i de classes. A més venen persones d'altres pobles i escoles.

Som quatre classes i tenim molt professors i professores diferents.

També hi han els horaris; em tinc d'aixecar molt aviat, una altre cosa és que alguns dies s'acaba el col·legi a 2/4 de sis de la tarda i hi han dies que plego a les dues.

Tinc assignatures noves com per exemple, tecnologia. I a classe de música a primari tocava el carrilló i a secundària toco la flauta. De moment no és que en sàpiga gaire però ja aniré aprenguen, perquè només porto una classe de música!

Regal d'aniversari

L'altre dia va ser el meu aniversari. Vaig fer 12 anys!

Em van regalar moltes coses com per exemple... una camisetsa molt maca, diners, un llibre titulat: Rico & Oskar El cas del macarró gratinat i el millor de tot...

Un mòbil Samsung vermell!!!

Els meus pares, ja feia temps que dèien que tindria de tenir un mòbil per urgències. Però jo m'esperava que me'l regaléssin per el meu aniversri.

A més aquell dia, (com que a l'estiu no anem a casal i ens quedem amb l'àvia) vaig anar a casa l'àvia amb el meu germà i les meves cosines. Com que ens vam fer unes cabanes ( n'hi ha un de nenes i una de nens) i ara a l'estiu ens estem per allà fora jugant. Que divertit!

A més, al vespre com que ja no faig festa d'aniversari, van venir unes amigues a dormir i a banyar-se a la piscina.

Ens vam quedar xarrant fins a quarts de dues i després vam anar a dormir.