30/4/11

EMILY THE STRANGE els dies perduts.

Un dia la meva mare em va comprar una novel·la que estava demanant feia dies. És de la col·lecció: Emily the Strange. Avui l'he acabat i m'ha semblat molt divertit.
És la primera novel·la de l'Emily, aquesta nena sempre va vestida de color negre, amiga de quatre gats, amant del costat més tenebrós de la vida. Té tretze anys. Pot saltar per damunt d'edificis molt alts; bé, segurament podria fer-ho si s'ho proposés. Però prefereix fer migdiades amb els seus quatre gats.

No us explicaré el final però si que us diré que acaba molt bé i que a mi m'ha agradat molt i molt.
Aquest és el primer llibre d'aquesta col·lecció però n'hi han més, com per exemple: Emily the Strange, cada cop més estranya.
Aquest és el segon llibre:
També hi ha Emily the Strange, temps obscurs.
Aquest és el tercer llibre:
A la meva cosina li han comprat
el segon. Ella ara es llegirà el meu i em deixerà per llegir el seu. Quan acabi us l'explicaré. Jo el recomano als més joves.
Aquest és el que m'he llegit:

24/4/11

La majordoma de st Narcis

A Girona hi han moltes llegendes boniques, una d'elles és: la majordoma de Sant Narcís.

La majordoma era una dona que tenia més de cent anys, era grassa, presumida i xafardera. També l'anomenaven per bona cuinera. Anava vestida amb vestits de colors que es veien molt, per fer notar el seu pas a la gent.

Un dia, degut a una mala paraula cap a Sant Narcís, aquest li va retirar els poders que tenia i que la convertia en una persona important del poble, així deixant-la al carrer. A mesura que passava el temps, la majordoma es va tornar humil i es va dedicar a tenir cura dels malalts i els desvalguts. Durant molt de temps, va encendre foc davant la porta de la catedral cada dia, per fer-se una sopa de menta, el seu únic aliment. Quan va morir, els gironins que van carregar el seu cos van quedar admirats de que encara que era molt grossa pesava menys que una perdalet.

Escultura de la MajordomaEscultura de la Majordoma situada a la base de la Torre Cornèlia davant dels banys Àrabs.

16/4/11

Les jotes

L'any passat a l'escola el nostre curs vàrem fer una lliga de corrandes: és una mena de cançó improvisada que té quatre versos, rimen el segon vers amb el quart. A més a més cada vers té de tenir set síl·labes, tot i així no cal contar les síl·labes, perquè amb el ritme ja es sap.
Aquest any hem fet una lliga de jotes, que és gairebé igual que les corrandes però, el ritme és diferent, hi ha sis versos i rimen el segon vers, el quart i el sisè.
El meu grup es deia LES NOTES MODERNES però com que a les semifinals només hi podien passar tres grups de cada classe, ens vàrem eliminar. De la meva classe varen passar a les semifinals: les quatre meravelles, les tres i les rates amb bicicleta.De l'altre classe en podien passar un grup i varen passar: els culers i el merengue, les vaqueres, les hipiqueres i les piruletes.
A la final hi podien passar tres grups, hi varen passar: els culers i el merengue, les quatre meravelles i les piruletes.
En el grup de les piruletes, el dia de la final hi faltava un membre per què tenia d'anar en un campionat de tennis taula. Les professores els hi van dir que triessin a una altra persona que la substituiria; elles em van triar a mi, és a dir que jo vaig cantar a la final.
Al final el jurat ens va dir que tots ho haviem fet molt bé, però que només podia triar a un grup, i varen guanyar LES QUATRES MERAVELLES!